Previ a la Operació:
Cap a començaments de setembre de 2016 vaig començar a notar un bulto en la part inguinal esquerre fet que em va preocupar notablement doncs les molèsties eren importants cada cop que m'incorporava del llit, no obstant mentre corria no sentia cap tipus de dolor.
Va arribar el dia de la consulta i el metge ho va tenir clar amb només tocar la zona! tenia una hernia inguinal i la única solució era operar així que em programen operació pel 24 de Novembre. Jo no ho tenia gaire clar així que vaig demanar fer una eco i alguna prova extra per estar segurs! Allà estava una petita hernia de tamany molt petit. Podia decidir esperar o operar-me ja! Donat que el calendari apreta i que el 2017 tenia pensat tornar a "la Ronda dels Cims", vaig optar per operar-me pel sistema de laparoscòpia que consisteix en ser operat per un aparell robótic que fa 3 incissions a la panxa i t'operen per dins sense obrir-te en canal. Cal dir que aquest típus d'opració está pensat per esportistes d'alt rendiment que volen recuperar-se abans (3 a 4 setmanes)
Dies abans de la operació vaig fer alguna sortideta sense gaire complicació fent algunes sortidetes abans de la operació a mode de comiat i per intentar passar les 3 setmanes més llargues de la meva vida sense poder fer exercici.
El dia de la Operació: 24 de Novembre de 2016:
En un símil es podria dir que em vaig desvirgar doncs mai m'havien operat abans! Seguim el protocol mèdic reglamentari sense menjar ni beure res. Arriba el moment, em baixen a sala de quiròfan, fa fresqueta i el personal sanitari sembla estar de bon humor, es respira bon rollo.
Doncs som'hi, el anestesista em cloca una mascareta, respiro 3 cops i m'adormo. Després com si no hagués passat res em desperto ja operat. No sento res, però a mesura que em vaig despertant vaig notant com tiba tot, per dins i per fora de la panxa, no puc ni moure'm del dolor.
Passo nit al hospital i em donen l'alta per anar a casa (cal dir que la tornada s'em va fer un infern, cada pas cada moviment era un suplici).
La recuperació Setmana 1:
La primera setmana és la setmana del dolor, la tortura màxima, tot tira tot molesta i si ets prim encara més doncs en la operació t'inflen la panxa amb un gas per tal que puguin operar bé, així que encara vas una mica inflat la primera setmana.
La recuperació Setmana 2:
Pasada la primera setmana intento fer les primeres passes caminant, molesta però vaig aguantant. la idea és anar acostumant al cos novament a caminar, però cal donar-se paciencia i no flipar-se gaire.
A finals de la segona setmana faig una caminada per collserola de 5km acabant rebentat però amb bones sensacions.
La recuperació Setmana 3:
Just el dia que faig 3 setmanes i 2 dies, no aguanto més i surto a còrrer per primer cop a ritme Ultra 5:30min/km, 6:30 min km fent 7km amb uns 100m de desnivell + amb molt bones sensacions i sense cap mena de dolor!
Primer test superat tot i que amb agulletes a les cames de no tenir les cames acostumades!
Ara a esperar 1 dia de descans per tornar a entrenar aquest cop sense tants km i amb més desnivell per fer músculatura a les cames.
