SQM X TRAIL:
Distància: 16 km
Versió Català:
Posició: 7/70
Distància: 16 km
Desnivells positius: 600+
Versió Català:
La SQM X Trail,
una de les curses marca de la casa amb forts desnivells, bon ambient i
bona organització.
(Naturetime events) Ha estat sens dubte una de les curses que més il·lusió m’ha fet participar-hi, donat la
meva relació directa
amb aquesta muntanya desde petit.
La sortida va anar
força bé, desde l'inici intentant mantenir el ritme dels primers de carrera,
volant com ho fan les àligues, como corre el guepard, amb la mirada amunt
Després del primer control, la pendent es fa fotuda però amb els ànims de Cristina, Poquete y
Carrión, autòctons de la zona, recupero energia
fins a fer el cim de Clivelleres. Després del segon control, també sense provar
ni gota per no perdre ritme, comença el descens, petits corriols pedregosos fan
que els teus peus s’enlairin del terra volant durant uns instants fins retornar
de nou a terra i agafar de nou el vol fins abaix.
L’ultima part de
la cursa passa per la riera enfangada fins arribar a les Deus, en aquell moment
vaig començar a sentir molt de mal als bessons, em vaig eixugar les llàgrimes de
dolor i vaig seguir, sabia que res ja m’aturaria, que la lluita és amb tu
mateix i així
fins el meu objectiu, Meta. Així que malgrat la contusió que vaig
patir a Karate apenes 4 dies de la cursa, no em va impedir finalitzar amb bones
sensacions, tot i que cal seguir millorant per no patir tant en cursa. A i
també cal esmentar la molt bona cursa d’en Joan Gali!!
Versión Castellano:
La SQM X Trail, una de las carreras
marca de la casa con buenos desniveles, buen ambiente y buena organización. Ha sido
una de las carreras que más ilusión me ha hecho participar dada mi relación directa
con esta montaña
desde bien pequeño.
La salida fue bastante bien,
desde el principio intentando mantener el ritmo de cabeza de carrera, volando
como lo hacen las águilas, como corre el guepardo, hacia lo más alto. Tras
el primer control, la pendiente se hace expuesta pero con los ánimos de
Cristina, Jordi y Carrión, autóctonos de la zona recupero aliento hasta hollar cima de
Clivelleres. Tras el Segundo control también sin probar avituallamiento para no
perder ritmo, empieza el descenso, pequeñas veredas pedregosas hacen que tus pies se despeguen del
suelo volando durante unos instantes hasta alcanzar de nuevo el piso firme y
realzar el vuelo una y otra vez hasta abajo.
La última parte de carrera trascurre por la
riera hasta llegar a les Deus, en ese momento empecé a sentir fuertes dolores
en los gemelos, me limpié las lagrimas de dolor y segí, sabía que ya
nada me detendría,
que la lucha es contigo mismo y así hasta el objetivo final, la Meta. Así que pese a
la contusión
que sufrí en
karate apenas 4 días antes de carrera no me impidió terminar
con buenas sensaciones, aunque hay que seguir trabajando para no sufrir tanto
en carrera. Ah! También destacar el buen resultado de Joan Gali!