90km + 9.000 acumulats
La Ultra Trail
Muntanyes Costa Daurada es una prova de 90km amb 9.000km acumulats amb trams
molt correderos però també amb altres molt tècnics.
Sortim a les 9 del Matí del Poble de Prades situat a 940m d’altitud. En Miquel, Biel, Sergi i un servidor passem el rigorós control
de material a escassos minuts del tret de sortida. Amb una mica de nervis al
ser la meva primera cursa de 90km. Com es ja tradició comencem a córrer
plegats tot passant pel poble mentre els
crits dels assistents clamen al nostre pas. Al primer km intento no mullar-me
els peus esquivant els grans basalts d’aigua, quan tot d’una passa una míssil
entre els pèlags d’aigua, era en Miquel que quan veu un charcu si fot com els
senglars. Passats els primers metres començo a concentrar-me i a accelerar una
mica el ritme fins a col·locar-me darrera d’uns Vascos. EL cos va responent i
la gestió del menjar i de l’aigua va sortint rodona.
Al primer AV1 a Cornudella em trobo amb la Ruth que m’esperava per fer el
suport, em diu que vaig 13e, així que
menjo un petit entrepà, aigua i continuo a bon ritme.
Al Km 25 un cop passat els penya-segats de Siurana baixem per trams molt
tècnics fins al riu on el creuem varies vegades. En aquesta part coincideixo a
en Joxelu perdut i cagant-se en la ostia, però trobem el camí. Ràpidament miro
el meu GPS i en principi anava bé, però al riu en comptes de girar a la dreta,
al no veure cap marca continuem fins a pujar una carretera i per un GR, en
aquell moment 6-7 corredors que anaven davant meu continuen pel GR en direcció
Mont-Ral, de sobte activo la ment, em concentro... paro el gps, el reinicio, el
calibro i pum! Faig mitja volta junt amb un altre corredor que anava darrera meu,
allà discutim amb altres corredors sobre el camí, mirem un mapa i ens decidim fins
que trobem novament el traçat ( en aquest tram no les tenia totes, vaig fer uns
6km extres perdent gairebé una hora). Però eren els primers km de cursa i molta
gent també s’havia perdut, així que els que m’havien passat ( uns 50) no els
tindria a davant molta estona ja que com bé sabeu les curses posen a la gent al
seu lloc. Així que vaig començar al km 27 una remuntada que aniria de menys a
més.
Els primers 10 minuts després de retrobar el camí vaig adelantar a 15 persones,
després em vaig trobar en Biel, que
anava molt fort, li vaig explicar tot plegat i vaig seguir al meu ritme. Al
Punt de control de Castillejos ( km 35) vaig agafar 1 litre d’isotònic, no fos
cas i vaig seguir amb la meva remuntada.
A Vilaplana (Km) vaig fer la parada llarga d’uns 5-10 minuts crec, vaig
aprofitar per menjar un petit plat de pasta, un entrepà, fruita i molta aigua
fins al límit de quasi potar, però vaig poder pair-ho bé, vaig començar a
sortir de Vilaplana caminant per fer la digestió. Ara venia una de les ascensions
més complicades, calia remuntar del poble de Vilaplana ( 366m) fins a la
Mussara (1.071m d’altitud aprox.) En aquest tram em trobo amb un cèlebre
corredor, en Jordi Martí del Terrades Esport, compartim trams força complicats
i tècnics, va ser l’únic punt on em van agafar fortes rampes, però les vaig
poder superar. També remuntant em trobo
amb la Laia Diez la segona classificada de la cursa, anem fent xino xano
comentant la jugada, als controls no es para gaire estona, però recupero
distància ràpidament.
Al PK 67 m’espera Ruth per fer la darrera assistència, agafo el màxim de forces,
menjo tot el que puc (entrepans, fruita i molt líquid). A partir d’aquí començo
a tenir molt bones sensacions, veig que em queden només 23km per creuar meta
així que incremento una mica el ritme en els trams tècnics i a les baixades.
Deixo enrere als companys de fatigues i centro la meva atenció en atrapar als
següents corredors. Al PK 77 arribem a Capafonts després d’un descens relliscós
marcat per la velocitat i la bona gestió alimentària ( vaig amb un fotiment de
menjar a la motxilla entre bocates, plàtan, batuts de fruita i barretes i 1
litre d’aigua). En aquest poble ni em paro, prefereixo seguir que queden només
10km per arribar i poques hores de llum.
Passat l’últim pk, adelanto a 3 corredors més i ja només queda fer una
darrera ascensió en trams de pista forestal on encenc el frontal quan a les
20:45 ja comença a ser fosc. La sensació d’escoltar música i veure només les
pedres que il·lumina el teu frontal arreglat amb celo i amb molt pocs lúmens,
la fresqueta de la nit i el fet d’anar trobant les marques reflectants que t’indiquen
el camí a pocs km de meta es màgica.
Últims desnivells per afrontar els 3 darrers km en descens fins a Prades (
de lluny veig una llum vermella, però va massa ràpida així que em centro en no
caure). Entrant a Línea de Meta amb 12hores 27 minutets en 17ºena posició i 13
de la meva categoria! Molt content d’haver acabat aquest repte malgrat haver
perdut 1 hora per la mala senyalització. Satisfet sobretot perquè el coco no m’ha
deixat tirat tenint en compte el més
important no es còrrer sinó pensar com fer-ho, gestionar la teva pròpia energia
caminant a les pujades i aprofitant els trams tècnics per guanyar posicions.
En una prova de 90km en semisuficiència i per muntanya, l’alimentació ha
estat la clau de l’èxit!!
Quant a la Organització NatureTime, crec que he amortitzat bé el preu de la
cursa amb els detallas i tot el menjar i beure que m’he fotut. No obstant, destacar
la mala senyalització en el tram del riu a baix de Siurana pel pk 27 on molta
gent es va perdre i es que no varem veure cap marca per agafar el camí.
Volia remarcar que les Assics Gel Fuji II que em vaig comprar fa poc, s’han
despellejat i són una merda. No us les compreu per res del món si voleu fer
ultres. Les properes seran segurament unas Sportiva o unes Brooks.
Finalment Agrair als Suporters la seva atenció, en especial a la Ruth, a l’Eric
que també va ser present als inicis de cursa, als pares del Mikel, Al Miquel pel seu esperit lluitador i també savi en pendre decisions dures però acertades, la seva
dona, al Biel i la seva family, al Sergi, al Pol que també el vaig veure, a en
Jordi Martí i a tots els que hem compartit trams en aquest ultra.
