Ronda dels Cims.
Distància: 170km.
Desnivell +: 13.500
Temps: 40h 33min
1.- LA PRÈVIA:
Per aquells que no la coneixeu, la Ronda dels Cims és segons diuen una de
les ultra-trails més dures del món amb els seus 170km i 13.500m+ que dóna la volta completa a Andorra a
través d’unes muntanyes que fan que els teus sentits estiguin alerta a cada moment.
Ja l’any 2015 vaig tastar la fúria de la ronda i vaig pagar la novatada
plegant a Margineda per falta de ganes.
L’any 2016 va néixer la Valentina i vaig preferir dedicar-li les meves
energies. També en aquest any és quan vaig ser operat d’una hernia inguinal al
mes de novembre. Tot i així vaig decidir apuntar-me a l’edició 2017 de la Ronda
dels Cims amb la incertesa de saber si arribaria a temps per afrontar aquesta
aventura.
2.- EL DIA DE LA VERITAT:
COMENÇA LA RONDA.
Arribem a Andorra amb els deures a mig fer, la forma física no és la ideal,
però de coco, mai havia estat tant fort.
La consigna d’inici era clara: Començar amb el meu company Eric Ortiz molt
lents, menjar i beure molt bé i arribar a Margineda frescos (personalment la
meva consigna interna era tira, tira tira i no pleguis per res, segueix fins al
final).
KM 0: Tret de sortida a
Ordino, divendres 7:00 am: Avancem lentament, ens col·loquem en la posició 100 i al cap d’uns km comencem
la primera pujada forta en direcció a la collada de Ferreroles. Anem ascendint per la verda foresta a ritme
suau al temps que la cursa ens va posant on ens toca avançant algunes posicions.
Un cop dalt, (alt 2.600) toca fer la primera baixada fins a arribar al
primer avituallament “Sorteny” on entrem en la posició 69 molt frescos, tot i
que decidim parar 20 minuts per a repostar.
KM 32: Seguim avançant per paratges preciosos, assolim
la portella de rialp amb facilitat i arribem al avituallament d’arcalís en la
posició 70. Tots els que hem adelantat corrents, s’aturen només 5 minuts i
segueixen mentre que nosaltres parem els 20 minuts de rigor per agafar energies
(no tenim pressa excessiva encara).
Un cop sortim de l’avituallament comencem a pujar i pujar adelantant a un
grup de 8 corredors, seguim fins a assolir el clot del cavall i un cop adalt
baixem cap a plà de l’estany arribant en la posició 65. En aquest punt fem una
bona parada abans d’iniciar una de les etapes més dures: L’ascensió al
Comapedrosa (el cim més alt d’andorra amb els seus 2943m d’altitud). Aquí la
pujada es fa llarga i pesada doncs no hi ha camí, tot són blocs de pedra.
Un cop amunt, melodia de gaita de rigor i emprenem l’empinada baixada cap
als llacs i al tram on encara hi havia neu! Decidim apretar una miqueta en el
tram de neu per guanyar segons.
KM 47: Arribem al refugi de comapedrosa en la posició 59 sent les 18:19
hores, destansem una estona i sortim a bon ritme, fet que comporta que cada cop
em vagi distanciant una mica del meu company Eric amb qui fins ara havia
compartit Ronda. Decideixo anar al meu ritme fins al Refugi del Coll de la
Botella i allà ens retrobarem.
Estem al KM 61 i estic amb molta energia! Ara l’objectiu
és arribar a Margineda el més fresc possible però sense despistar-se ja que
vull arribar abans de mitja nit.
Ja se que ens espera el tram més psicològic de la Ronda: El bony de la pica
tot i que abans comencem a pujar el Bony
i al control d’adalt km 67 em posiciono el 44! Sembla que al refugi ha plegat
bastanta gent ja. Un cop dalt, toca la forta baixada que acumula més de 1.000
de desnivell negatiu en molt pocs km.
KM 73: Són les 23:21 i arribo a Margineda, ja hem fet 7.000m+ de desnivell. Arribo en la
posició 45. Menjo i vec tot el que puc, potitos de bebé, pabo natural, caldo,
olives, fruita i en definitiva tot el que veuen els meus ulls (m’han de frenar
per no esgotar existències).
Ja preparat per tornar a marxar arriba
l’Eric a Margineda, intento enredar-lo per seguir però em diu que no
està convençut. Aquí la Ronda guanya el
primer asalt deixant-me sòl. El que la Ronda no sap és que haurà de guanyar més
assalts per fer-me plegar perqué no penso abandonar.
Porto 17h corrents, surto de Margineda en la posició 38 i només sortir ja
veig els primers zombis arrosegant-se en la nit, jo vaig fent al meu ritme! Sé que
la següent pujada a Cortals no serà un joc de nens, passo calor i l’aigua escaseja, però el meu ritme m’anima a
seguir retallant metres.
KM 87: Són les 3 del matí! Arribo al refu de
Coma Bella en la Posició 32! El paisatge
és desolador, gent dormint en camilles, un françes potant, un altre fet pols a
punt de plegar...
Jo vaig a la meva, menjo i bec tot
el que puc i segueixo el me camí tot sol. La nit és la meva companya i estic
sol sense ningú, només la naturalesa i l’essència del que m’envolta.
Ara la pujada és fa molt empinada
fins a assolir Naturlandia! Un cop allà la feina dura està feta i només cal
deixar-se portar per una pista forestal. De sobte em trobo amb un control
sorpresa, I quina sorpresa que m’ofereixen botifarra a la brasa! L’accepto de
bon grat, menjo el que puc i segueixo fins a assolir amb contundència el Pic
Negre! Ja és de dia i fa una mica de vent, però de moment segueixo en màniga
curta!
KM 105: Són les 7:50 i arribo al Refugi de Claror
en la posició 26! Sembla que la Ronda ha fet la seva feina i ha anat estocant
corredors tota la nit.
En aquest refu, menjo bé i m’estiro a tancar els ulls 2 minuts de rellotge
(una jugada mestre). Surto del refugi amb les piles carregades.
Arribo a Collada maiana coincidint amb un Finlandés i un Català! Fa molt de
vent, gairebé sortim volant! Però seguim en direcció al Refugi de l’Illa situat
en un punt elevat!
Arribo al refugi de l’Illa amb una mica de molèsties a la planta del peu
però de moment puc seguir corrent! Ara entrem en el segon punt culminant de la
ronda! Arribar frescos al Pas de la casa.
KM 130: Comença a ploure i se’m trenca un pal,
però segueixo i arribo al Pas de la Casa a les 13:57 entrant el 22! Aquí trobo
a tot l’equip, l’Eric, el Miguel Angel, el Betho i la Mònica (la Jefa de Sala Giol).
Em cuiden i em mimen com si fos una
estrella del Rockl! Descanso una mica i no em paro gaire estona doncs ha
començat a tronar i em fa por no la tempesta sinó que parin la cursa i em quedi
sense Ronda.
Reprenc la marxa, plou a bots i barrals, estic empapat de dalt a baix i els
llamps fan acte de presencia a la vall, però comparat amb Canfranc això no és
res, els llamps estan en els núvols i no cauen pels voltants, així que no passo
més por de la necessària.
Ara vaig a un ritme elevat, com abans passi aquest calvari millor. En un
moment de calma, aprofito per canviar-me, em poso la tèrmica i també uns
pantalons impermeables! Sé que la pujada al pas de les Vaques (alt 2.500) serà
Rock&Roll pur! Un cop vestit com cal de dal a baix, recupero una mica de
calor però no gaire! De cop comença a caure pedra i a ploure (torno a estar
xop). Hem vingut a això! La Ronda envesteix amb tota la seva fúria, però avanço
a ritme ràpid com puc.
Al Pas de les Vaques, les sensacions vitals són extremes, corro com el
dimoni! Estic xop i tinc les mans molt fredes (tot i que sé que no les perdré perquè
la temperatura no es sota zero.
Aquest episodi de tempesta potser m’ha fet guanyar temps i tot! Així que em
permeto el luxe de baixar els darrers m cap al punt de control d’Inclès amb
relativa calma!
KM 142, Incles, arribo el 21. Són les 17:00! Per
mi la cursa ja està feta! Menjo, bec i segueixo cap a la cresta cabana sorda!
Em queda un bona pujada encara i la faig al ritme que em permet anar amb un sol
bastó! La ma que em sobre la poso a l’altre cama per fer força!
Un cop a la cresta toca baixar cap al refu Coms de Jan on em trobo per
sorpresa amb un vell : amic, en Xavi Ros qui m’intenta reparar el bastó però
als pocs km torna a fer fallida!
KM 150, Refu coms de Jan, posició 19 i són les
19:28. Aquí paro poquet perquè ja tinc la mosca darrera de la orella i no m’agradaria
agafar una segona nit!
Avanço amb el bastó com puc fins a assolir la collada de meners! Un cop dalt,
la vista és espectacular! Veig com el dia va marxant i la temuda segona nit va
fent acte de presencia, mentre les primeres al·lucinacions per la falta de son
apareixen: Un animal que s’amaga, una persona sota unes fulles... En total tinc
2 al·lucinacions, però sé que només són producte del cansament.
Km 158 Sorteny: pos 19, són les 21:48 de la nit,
intento estar-mi 20 minuts menjant! Ara m’espera una baixada que conec bé i que
és fa molt pesada! Començo baixant a ritme lent però quan veig que la segona
classificada (japonesa) m’adelanta, de sobte em començo a animar i la torno a
passar! Ara ja el meu ritme no baixarà de 5:00 fins a arribar a Ordino!
KM 170: Pel que sembla havia guardat masses
energies i em quedava gastar el darrer cartutxo així que apreto bé i arribo a Ordino
finalment en 40 hores 33 minuts! Acabant el 19é! I completant l’objectiu de l’any
2017: Acabar la Ronda dels Cims.
Moltes gràcies a tots pel vostre suport! I els que no heu pogut
aconseguir-ho! Tranquils que l’any vinent teniu ronda per per donar i vendre.
