Copa del Món d'Ultra Trail- Modalitat Open.
68 km
5.000 desnivell positiu
Temps: 12h 55 min
Poss. 57/200 gral
Seguim a l'any 2021, encara en pandèmia, però malgrat tot, sembla que algunes curses cancel·lades l'any passat van tornant a la vida. D'altres però, han desaparegut, i amb elles grans records i vivències que només som capaços d'arribar a entendre aquells que hem fet alguna "ultra".
¿Recordeu aquella sensació d'estar corrent hores i hores, trobar-vos sols, seguint un sender o una cresta, en una immensitat impressionant i entrar en un èxtasi de felicitat? Estar de sobte corrent entre prats alpins, seguint el dibuix del camí fet per la resta de "ultreros" que marquen camí en les posicions principals? Sentar-vos a meitat de cursa, remullar el cap en un riarol, menjar, recuperar i dir-te a tu mateix, vinga va, tot el que ha costat venir fins aquí, com per plegar! doncs va, nem pas a pas... i fins al final.
El recorregut de la Buff Epic Trail m'ha fet recordar el motiu pel qual faig aquestes "curses". Es tracta d'un medi on ens podem expressar i on ens quedem bocabadats amb tot el que vivim durant aquelles hores màgiques, èpiques i titàniques de lluita amb un mateix, ja no per guanyar, sinó per arribar a meta.
Va va, que arranca, ¿esteu preparats?
Divendres, 9 de juliol, deixo a la família a cals sogres (la Ruth, el Martí, la Valentina i el nou nascut Marc), un cop a lloc i fetes les gestions pertinents de despatx, puc marxar cap a Barruera.
En unes 3 hores de cotxe arribo al destí... Són les 22:00h i està ple de furgos i autocaravanes. Trobo un lloc per intentar "mal passar la nit al cotxe amb el matalàs posat", i compto les hores per tal que soni l'alarma a les 5 am.
Dissabte 10 juliol: Em llevo, em cordo els 6 botons de la camisa amb la que correré, faig Café, plàtan, isotònic i cap a la línia de sortida... són les 6 am i surten primer els "pross que fan la modalitat copa del món són uns 50 corredors de diferents països", després a les 6:10 sortim la resta de participants que fem la modalitat open, cadascú amb la seva història, amb les seves aspiracions i amb els seus objectius.
Saludats amb en Isma i en Loren, la cursa comença, sortim de Barruera per un camí planer que ens portarà a Erill la Vall. Sembla que el ritme pel moment no es gaire alt.
Al km 7,2 tenim el primer punt d'avituallament situat a la Collada del Basco, tot seguit enfilem al Port de la Gelada a un ritme acceptable.
A mesura que anem fent camí i forts desnivells, la calor fa acte de presencia, i la falta de menjar (Entrepans sobretot, cocacola o café), fan que el meu cos no pugui anar al nivell desitjat, per mi és molt important anar menjant molt i variat, com ara entrepans, olives, formatge... Podríem dir que soc un Gurmet dels avituallaments. Es clar, els pros, no mengen gaire ni es paren molta estona... però aquesta és una altre història que aquí no ens interessa. Anem amb la camisa dels dissabtes i hem de causar sensació en aquesta Ultra.
Realment, la gent m'anima i escolto frases com: "ostras mira aquest va amb camisa?", tío, que auténtico con camisa, ole tus cojones", "m'agrada el teu look", va bé la camisa? Coño, este es Vasco, aupa joder!! "que crak, amb camisa"...
És una gran descoberta la camisa, no t'apreta, transpira i impedeix anar amb la samarreta mullada tota l'estona impregnada de suor. Amb la camisa, l'aire entra per tot arreu, pel que la ventilació és òptima! i si cal, dons ens descordarem algun botó durant la cursa. També, el factor públic afegeix un plus per animar la gent i retroalimentar-te amb els seus ànims.
Durant la cursa, en Loren, m'adelanta, ara porta un altre ritme i sembla que va un punt més prepat així que ja no el veuré fins al km 33, tot i que veureu que faig remuntada final.
Passem per punts d'una bellesa espectacular, només aptes per aquells que poden permetre's una bona caminata d'hores! Realment, estic maravellat, sorprés i hiptnotitzat. La sensació és flotar en un paradís que molt poca gent pot apreciar, soc el "turista" que ha vingut a captar moments, a respirar un aire pur i a contemplar la immensitat de les valls que es perden als meus peus, mentre sortejo una cresta
Tinc tots els sentits activats però sobretot em quedo amb 2, amb l'olfacte oloro la gespa alpina i la roca. És una olor característica de cotes superiors als 2.000m. i amb la vista, a mesura que vas pujant, es repeteix el mateix patró, desapareixen els arbres, comencen les verdes praderes i finalment, superior a 2.400 sorgeixen les crestes afilades que van dibuixant-se a mesura que vas avançant. Intento captar i visualitzar el màxim de paisatges, de moments i de cada pedra per tal de fer aquesta aventura una vivència inoblidable.
Al Km 33,5 arribo a Taull, Fet pols... fos. És la meitat de cursa, i aquí molts corredors decideixen abandonar per esgotament o per falta de "coco". Jo que ja em conec aquesta sensació, estic convençut que per molt fet pols que estigui, no em penso rendir. Això sí, em prenc el meu temps per reposar i agafar forces. Abandonaran en total uns 50 corredors de 200.
Menjo macarrons secs de l'avituallament (una porqueria), un entrepà que tenia de la base de vida, un recuperador i... ostres, que em dieu..., que a l'avituallament de meitat de cursa no teniu cocacola ni café? en Loren i altres corredors ho comenten... jo però, vaig ben equipat i ja me les se totes, porto la meva cartera amb diners, així que decideixo convidar al company Loren al Bar i fem unes cocacoles... En Loren va tirant... jo mentres, em trec les bambes, em poso Sixpro de nou per evitar fregadures, descanso y envio algun missatge a la família per fer "temps". (NOTA: Si aneu a la Canfranc flipareu, un any un militar em va servir ous ferrats al km 92 en plena nit! tota una experiència que mai oblidaré, o els Bikinis que em van fer a la Roures extrem també desde la organització).
Ja recuperat, entro en un dels Bars de Taüll per fer-me un Café, amb tota la indumentària, i dins el Bar, la gent una mica sorpresa em pregunta si he plegat, els hi dic que no que estic en "carrera" i que es un pit stop. Llàstima que no tinguin tapes preparades...
Amb el cafè i la coca-cola, sembla que he agafat bastanta energia. Trenco la barrera de meitat de cursa i començo a córrer en direcció a Boi Taull pel port de Rus... una pujada suau però molt sostinguda. Vaig a un ritme bastant bo, de la posició 71 que anava, ja he avançat al menys a 10 corredors en menys d'una hora. Amb alguna parada a darrera uns matolls faig una deposició bastant consistent, per sort, porto paper de wc i Sixpro, que va molt bé per després de fer "aigües majors" si estàs corrent, així no acabes escaldat.
A diferència de la primera part de cursa, que he estat conservador i molt lent a les pujades, en aquesta segona meitat, sembla que el cos comença a rutllar, notant que la vertent "ultrera" comença a activar-se. Les pujades les faig molt bé, i les faré així fins al final de cursa! perfectes!
Pel camí torno a atrapar a en Loren i el passo, faig equip amb la Japonesa que està competint "pel campionat del món d'ultra trail" i amb un corredor d'origen sud-americà que és molt simpàtic i agradable que deu estar corrent pel seu país a la copa del Món (doncs no cal oblidar que estem fent una Ultra Trail que compartim amb els que opten a campió del món amb la seva selecció). També coincideixo amb una corredora Japonesa, que està també competint per la copa del Mòn.
Arribem al k, 50,3 Boi Taull (estació d'esquí). Com que se com son els avituallaments i malgrat estar en una Ultra Trail, directament m'en vaig cap al Bar de l'estació, Coca-cola i Café! De sobte Arriba en Loren, doncs va, el tornem a convidar.. i brindem junts.
Jo el deixo fer i surto disparat per encarar la resta de cims i crestes que ens queden, que serà la part més chula i tècnica de la cursa amb alguna grimpada.
La feina està ja feta, ara cal seguir gaudint del camí, de les crestes, del vent que m'acaricia el cos sota la camisa, de les pessigolles de la gespa alpina mentre anem menjant km.
Estem al km 55, i mentalment, per mi, la cursa ja ha acabat, perquè només queden 13 km... i fan baixada, així que per mi no conten mai (és un tema mental). Bé, ens posem en marxa, guardo els bastons i començo el descens, un descens a bon ritme, no podria dir que molt ràpid però si suficient per tal d'adelantar els últims corredors (agafo uns 5 corredors baixant, que estan ja sense energies per no haver guardat prèviament).
Finalment, amb la clamor de la gent, arribo a la meta de Barruera, enmig de forts aplaudiments, ànims i amb l'anècdota d'haver estat l'únic corredor que ha fet la ultra amb una camisa d'anar a collir la llenya dels dissabtes.
M'acomiado de tots vosaltres esperant poder compartir noves històries i racons.
Sixpro Team.
Si voleu adquirir el producte de Sixpro (anti llagues, anti fregadures) Cliqueu aquí
