Marató St. Mateu X trail 2015 (Premià de Dalt)

Distància: 38km

Desnivell:  + 1.500

Temps: 3h i 38 minuts ritme 5,30min/hm

Posició: 6e de la General

Avui tocava un canvi de xip, una mica saturat de tantes ultra-trails llargues i lentes vaig acceptar el repte de participar en aquesta marató que té lloc en plena Serralada Marina. Degut al mal temps i a l’estat impracticable d’algunes trialeres, és va decidir acurtar la distància a 38 km.

El dia previ no estava gaire segur d’anar, però ja que anava convidat i que a més tenia un dinar amb uns clients a Arenys, vaig decidir anar a passar el matí.

Començem:

7 del matí, hora oficial de sortida i pocs corredors a la plaça. Mentre acaben de muntar amb retard l’arc de sortida, aprofito per fer unes quantes series i així escalfar el cos abans de la sortida, doncs la setmana prèvia no he pogut sortir a entrenar ni un dia.

Tret de sortida, em posiciono a pocs metres dels que sé que guanyaran aquesta cursa però sense pasar-me de voltes! Els primers km són pujada i es fan corrent sense caminar, ningú dels de davant vol fer-ho així que he d’aguantar una bona estona i per fi la baixada!

Enguany els corriols mullats m’ajuden a no relliscar i  vaig més ràpid, segueixo l’estela de tres corredors, anem 5,6,7 i 8 respectivament, a les pujades m’adelanten degut a què no estic gaire entrenat, però a les rectes i baixades aprofito la gravetat per agafar més velocitat i adelantar a tothom.

Arribem al primer avituallament, només hi ha aigua però no passa res, aquest any porto barretes i gels del Training de Sabadell que entren molt bé. Gairebé sense parar, agafo un got d’aigua i segueixo corrent, sembla que les cames comencen a despertar al cap de 15 km, així que vaig teixint l’estratègia d’atac.

Cap al km 20 just els darrers 5 metres d’una forta pujada decideixo apretar fort, així que començo a córrer per ja arribar accelerat per encarar la baixada, corriol a corriol vaig saltant per les pedres, sembla que voli, feia temps que no recordava aquesta sensació de llibertat i a l’hora de risc, no em dona temps de mirar el crono ni esquivar les branques que em vaig menjant literaltment amb la boca.

Cap al km 27 sento com les rampes volen fer acte de presencia, així que he de pendre un sobre de sodi amb magnesi, aigua i a seguir. Els últims km cap a Premià se’m fan llargs, com de costum i tinc por de perdre’m, pel que procuro parar la màxima atenció a cada cruïlla.

Finalment arribo a Premià en 6ª posició de la General amb unes 3h 38 minuts.

Content d’haber-me retrobat amb els meus orígens, la velocitat i les distàncies curtes. Poc a poc començo a agafar velocitat.

Felicitar a la organització per aquesta cursa i per haver-me convitat! La bossa del corredor magnífica i els avituallaments molt millor que els de l’any passat. ;) També agrair als Sala Giol per les seves pomades i a tot l’equip Training Trail Team.

Donar Ànims al Biel i a l'Eric! que se'ls troba a faltar! esperem que és recuperin aviat de les seves lesions i recordeu! Entrenar està bé, però quan no pots, més val no forçar-se! per un dia o una setmana no ens ve d'aquí.

Ultra Trail Barcelona 2015

Dist. 100km

Desnivell: +4.500

Temps: 12:00hores

Posició: 9 Gral/4t Senior.

La UTBCN és una prova d’ultraresistència que surt desde Begues passant pels punts més emblemàtics del Garraf.

Enguany el nivell tècnic dels corredors era molt alt i això es va notar des del minut 0 fins al final. Abans del tret de sortida, ens reunim el Miquel, Sergi, l’Êric, el Nergal Máquina, en Biel, l’Enric i Sala Giol per comentar la jugada.

Tret de sortida i tant l’Èric com un servidor començem junts els primers 6km al costat dels grans!

Els primers 20 Km són practicament tot senders així que es fa molt divertit, coincidim am l’Enric, una bona estona, el camí és ple de pedres i hem de parar atenció a cada pas. Tot just abans d’agafar la baixada cap a la platja del Garraf, seguint als del davant ens perdem, no ho veig clar així que trec el meu GPS i els hi dic que no anem bé, però els 3 que tenia davant no em fan cas i segueixen, jo faig mitja volta i retrobo el camí correcte pel que perdo 4 minuts, temps suficient per a que en Terry Conway m’adelanti! Abans de baixar, em trobo amb un company que tira molt fort a les rectes, però jo el passo a les pujades i als trams tècnics on aprofito per pujar el ritme.

Al poble de Garraf em trobo amb el Joan Pera i la Carme! Menjo ràpid i segueixo el trajecte cometent l’error de no omplir el 2n bidó de reserva!

Ara em tocarà patir de valent, doncs per tal d'assolir l’ermita de la Trinitat hauré de barallar-me amb llargs camins plans!!! Aquí perdo una mica de pistonada i decideixo afluixar i dosificar l’energia pel final, deixo que m’adelantin corredors que després ja tindria oportunitat d’adelantar. Entre tant, just abans de la darrera pujada em quedo sense aigua estic fos i sec! Miraculosament em trobo amb en Joan i l’Enric que malauradament ha de plegar per problemes, així que m’ofereix la seva aigua i un xarrup d’alguna cosa dolça que em fa tirar metrus.

Al KM 46 arribo al costat de la Laia (guanyadora femenina de la UTBCN) però marxa aviat mentre jo menjo el meu entrepà de pernil de pata negra que tenia reservat! Afago forçes i marxo! Al poc de 6km enxampo a la Laia i a un altre corredor, els deixo enrera i segueixo el meu camí fins a l’últim avituallament abans d’entrar a Begues.

Un cop a Begues (KM 69) menjo un plat d’arrós i descanso una miqueta pels darrers 30KM (els més durs de la cursa). Estic sol i no tinc a ningú al darrera així que intento relaxar-me! Hi ha una cosa que no va bé! La panxa s’em remou, em fa mal quan corro però no deixo de tirar endevant!

En un tram planto un indio i em sento molt millor!!!  Començo l’ascensió per la zona cremada amb calma perqué el  sol apreta de valent. Aquí hi ha un altre problema, la tibia esquerra em comença a molestar a les baixades, la tinc molt carregada, però ja no puc parar!

Al Km 83 Arribo a Torrelles de Llobregat on em trobo assegut a una cadira al corredor que tenia al davant!!! Jo recargo els bidons, afago un platan i el segueixo just al darrera, anem junts un parell de km fins que em decideixo atacar fort a les pujades (sobretot la primera després de l’avituallament on ens fan pujar fins a la torre de vigilància contra incendis) allà ja l’he perdut de vista!

Aquí recordo que l’any passat vaig compartir camí amb en David Guitart i com comentavem quan ens posavem a caminar i quan a còrrer! Aquesta vegada em va tocar fer-ho tot sol.

Arribo al KM 94 (Mare de deu de Bruguers) aquí em trobo amb en Roger Viñas que sembla que va fos!  Omplo bidons d’aigua, menjo unes barretes i segueixo amunt! La última pujada! S’em fa amena, però la baixada s’em fa molt dura, em fa mal el peu i vaig tocat però se que ho tinc per la mà, no veig a ningú al darrera així que em permeto anar a un ritme suau!

Añadir leyenda

Finalment just a les 7:00 de la tarda entro emotivament a meta amb un temps de 12 hores!

Agraïr el suport dels Sala Giol! De la Ruth, dels Pares del Miquel i felicitar a tot l’equip pel carrerón marcat!

ULTRA TRAIL MUNTANYES COSTA DAURADA 2015

Temps: 11h 27 minuts

Distància: 90KM

Desnivell: 4.500m+

Poss: 3 Gral.

Eren les 9 del matí i a Prades la boira envaïa el poble mentre els vilatans estaven a punt per gaudir de la jornada.  Les campanes repicaven indicant l’inici d’un gran repte com és la Copa Catalana de Ultraresistència de la FEEC. La idea era competir per equips amb el Vilanoví Èric Ortiz, un repte que volíem assolir plegats per recordar vells temps.

La sortida, a diferencia de l’any anterior es fa amb certa tranquil·litat mentre l’Èric i jo ens anem situant, la velocitat va pujant mentre, ell  xerra com si res de temes superflus. Arribant a l’Albarca, ens col·loquem entre els 8 primers, el terreny és força correder així que aprofitem per anar guanyant distància respecte dels perseguidors fins que ens quedem sols. A la pujada cap a Siurana em costa seguir-lo però no afluixem el ritme que portem que és d’escàndol! Un cop a dalt, podem contemplar les grans parets i els precipicis que ens queden a la dreta on la magestuositat de les llises parets es confon amb l’abisme.

La baixada cap al riu es fa molt divertida, fins que arribem al punt on l’any passat molts ens varem perdre durant 1 h. Aquest any no podia fallar res i així va ser! De pujada a castillejos recupero l’alé i arribem a Vilaplana amb 4h i 15 minuts. Menjem ràpid i obrim els bastons per afrontar la pujada cap a la Mussara. En aquest tram el meu company va una mica tocat de la panxa així que afluixem una mica.

Un cop amunt podem veure tota la costa i en aquest tram ens confirmen que s’ha retirat un corredor per problemes i que anem 4 i 5e, però encara quedaria molt com per fer-se il·lusions. A l’Albiol l’Albert es veu obligat a abandonar per lesió, una llàstima ja que anava molt bé! Tot plegat fa que ens col·loquem 3 i quart! L’Èric i jo anem fent les nostres quinieles. Uns km més tard ens enterem que han desqüalificat a un corredor per no dur el material, així que ens col·loquem 2 i 3, posició que del km 65 fins al 90  ja no s’alteraria.

A Mont Ral ens obliguen a fer un control de Material molt exigent, els hi ensenyo el pantaló llarg, paravents impermeable,polar, samarreta màniga llarga, buff, guants, frontal, tapping, piles, manta tèrmica, movil i alguna coseta més que ara no recordo.  En aquest punt, he de dir que cometo un error de logística ja que em deixo menjar i perdo algun sobre de magnesi. Mentre intento fer una petita mossegada a un entrepà sento: Daviiiiiiiiiiiid!!!!!! És l’Èric que em reclama enfurismat per seguir el nostre camí, és hora de plegar trastos empassar el bocata i seguir.

Entre Mont Ral i Capafonts començo a patir rampes molt severes que m’obliguen a parar en sec, el mal és tan gran que fa que em sigui impossible aixecar les cames més de 10 cm del terra. Pateixo i xisclo del dolor. No puc saltrar els arbres caiguts. Intento recuperar-me i segueixo, l’Èric es veu frenat així que al cap d’uns km decidim separar-nos per no perdre la 2º plaça de la General ja que jo segurament la perdria.

Un cop sol, em concentro en cada pas, intento evitar grans moviments i limito l’energia a donar petits passos, de tant en tant pateixo la paralització del cos, el que m’obliga a parar-me en sec, se que m’atarantaran, inclús penso en retirar-me.

La baixada a Capafonts em dona forces, poc a poc em vaig recuperant i mantinc un ritme lent, a les pujades se que ningú correrà així que relax, en les rectes intento trotar tot el que puc. Segurament el ritme que portava amb l’Èric em va donar un marge de 30 minuts respecte la resta de perseguidors, que van escurçant la diferència poc a poc però aguanto bé la pressió.

Quan cau la nit, em poso el frontal i ho veig tot una mica més clar, estic tranquil i se que arribaré, d’alguna forma la nit em fa pensar en altres coses i m’oblido de les rampes, tot d’una estic ja a 3km de meta, la cosa pinta bé i no tinc cap llum al darrera pel que em relaxo i m’ho començo a creure!!!

Entro a meta 3r a 20 minuts de l’Èric i a 6 del 4t, val a dir que només li treia 3 minuts al 4t però als últims km vaig fer la última apretada.

Agrair el suport de la dona que sense ella no hagués pogut acabar sense cap dubte, als pares del Miquel per l’entrepà de pernil, al Miquel i al Jose els felicito per fer primers per equips, a l’Èric també pel nivell que està demostrant aquest any, al Chema, el David, el Sergio, al Nergal Maquina pels progressos, al Albert Viñau per la seva dedicació i segur que em deixo a algú! Però en conjunt formem un bon grup Ultrapenjats.

Fins la propera amics.

Hivernal de Campdevànol 2015

Distància: 42KM
Desnivell positiu: 2.800m
Temps: 5h:17 minuts
Posició: 16 general/ 10 categoria.
------------------------------------------

Les muntanyes em transmeten l'energia que necessito i el contacte de cada pas amb la neu, el gel i l'aire em fan sentir viu, tot plegat em recorda el perquè de cada Km, de cada alé que em fa seguir el sender i lluitar amb la meva ment, còrrer per ser feliç, còrrer per simple plaer de fer-ho envoltat de natura, al meu territori.

La duresa dels desnivells em teletransporta a un altre mòn, l'aire gèlid i la sensació de perill fa que tot allò material i superflu es quedi al servei de guarda-roba, amb mí porto l'essencial per sobreviure els 42km. 

L'avituallament, és el punt on l'aigua, el codony, el plàtan o el fuet es converteixen en l'essencial, amb les mans suades i brutes agafes el menyar,  omples el bidó d'aigua i continues

corrent fins a creuar la catifa vermella de la població de Campdevànol, 

                                                                                            David Neila 

La Hivernal de Campdevànol, una Marató de Muntanya en estat pur, amb potents desnivells on el factor meteo juga un paper clau, fins i tot m’atreviria a xifrar-lo un 50% mentre que l’altre meitat queda a les cames de cadascú.

A les 8 del matí prenem sortida junt amb l’Èric, L’Isma, el Sergi, lluís, l’Albert i la resta de companys que també ens coneixem. El ritme de sortida és elevat i no triguem gaire a agafar distància respecte de la resta de competidors, sortir amb l’Èric em dóna velocitat i aconsegueixo situar-me al grup capdavanter però pensant ja en l’estratègia de cursa.

Com deia, L’Èric m’ajuda a mantenir un ritme força elevat, però tenint en compte que vaig carregat amb motxilla i que aquesta cursa té al voltant de 2.800m de desnivell positiu, decideixo guardar-me i reduïr el ritme de pujada.

M’adelanten fins a 5 o 6 corredors que apreten ben fort a la pujada, jo segueixo amb la meva estratègia de mantenir un ritme lent però segur per tal d’apretar a partir del km 30 on ja tot és baixada. Aquesta idea la vaig agafar l’any passat en aquesta mateixa cursa quan coincidint amb la Núria Picas fent tota l’ascensió, a la baixada s’ens va berenar a tots. Val a dir que l'any passat la meteo va ser extrema, amb tempesta  i molta neu.

Un cop assolim cota 2.000m el paisatge és espectacular, menys carregat de neu que l’any anterior, però sorprenentment tècnic i fresquet. En aquest tram coincideixo amb “El abuelo” que apreta ben fort a la pujada.

A banda i banda de la carena, les muntanyes em transmeten l'energia que necessito i el contacte de cada pas amb la neu, el gel i l'aire em fan sentir viu, tot plegat em recorda el perquè de tot plegat, còrrer per ser feliç, correr per simple plaer de fer-ho envoltat de natura, del teu territori.

Un cop fets els Cims de 2.000m, entre ells la covil, Costa pubilla, l'emperadora i el Pedrapicada, ja gairebé tot és baixada i començo a incrementar el ritme però sense arribar al 100% per tal d’evitar rampes ja que no havia portat les sals i només disposava d’un gel.

En pocs minuts, afago al corredor que tenia al davant, em paro molt poc al control, agafo fuet, codony, fruita ect.. i segueixo baixant, tinc a la vista a més corredors. És un moment una mica complicat perquè m’estic pixant, decideixo esperar a pixar quan trobi una pujada per no perdre gaire temps.

Seguidament, agafo a dos corredors més i el mateix. Tot seguit coincideixo amb un altre corredor, un tal Raul, el segueixo però no el vull passar encara perquè va força ràpid. Passats uns Km, decideixo adelaltar-lo just en una baixada molt bèstia, mantinc la posició, però el ritme que portem es literalment estratosfèric, adelantem plegats a un altre corredor.

Arribem a un control, m’obligo a agafar poca cosa i arrancar ràpid, ell fa el mateix, així que seguim plegats fins al següent control, aquí decideixo parar-me una mica més i recuperar, ell marxa i ja no el veuré més.

Finalment, els últims km els faig en solitari i a un bon ritme, miro enrere i no bé ningú així que començo a afluixar el ritme, cal pensar en tota la temporada que ens queda.

Arribo a meta amb 5h:17min, en posició 16 de la general/ 10é de la meva categoria, a 2,88 minuts del Raul i també de l’Èric i deixanta l’Abuelo a més d’un minut.

Molt content per tornar a la competició, però encara no em sento còmode a les pujades, pel que caldrà seguir millorant de cara a la propera.

Una organització de 10 sobre 10, em vaig sentir molt mimat, els avituallaments perfectes.

Agrair el suport del meu equip, Training Trail Team/dxtrems i felicitar al Albert, Isma, Sergi, Lluís i sobretot a l'etern company L'Èric!!

Fins aviat amics.