Hivernal de Campdevànol 2015

Distància: 42KM
Desnivell positiu: 2.800m
Temps: 5h:17 minuts
Posició: 16 general/ 10 categoria.
------------------------------------------

Les muntanyes em transmeten l'energia que necessito i el contacte de cada pas amb la neu, el gel i l'aire em fan sentir viu, tot plegat em recorda el perquè de cada Km, de cada alé que em fa seguir el sender i lluitar amb la meva ment, còrrer per ser feliç, còrrer per simple plaer de fer-ho envoltat de natura, al meu territori.

La duresa dels desnivells em teletransporta a un altre mòn, l'aire gèlid i la sensació de perill fa que tot allò material i superflu es quedi al servei de guarda-roba, amb mí porto l'essencial per sobreviure els 42km. 

L'avituallament, és el punt on l'aigua, el codony, el plàtan o el fuet es converteixen en l'essencial, amb les mans suades i brutes agafes el menyar,  omples el bidó d'aigua i continues

corrent fins a creuar la catifa vermella de la població de Campdevànol, 

                                                                                            David Neila 

La Hivernal de Campdevànol, una Marató de Muntanya en estat pur, amb potents desnivells on el factor meteo juga un paper clau, fins i tot m’atreviria a xifrar-lo un 50% mentre que l’altre meitat queda a les cames de cadascú.

A les 8 del matí prenem sortida junt amb l’Èric, L’Isma, el Sergi, lluís, l’Albert i la resta de companys que també ens coneixem. El ritme de sortida és elevat i no triguem gaire a agafar distància respecte de la resta de competidors, sortir amb l’Èric em dóna velocitat i aconsegueixo situar-me al grup capdavanter però pensant ja en l’estratègia de cursa.

Com deia, L’Èric m’ajuda a mantenir un ritme força elevat, però tenint en compte que vaig carregat amb motxilla i que aquesta cursa té al voltant de 2.800m de desnivell positiu, decideixo guardar-me i reduïr el ritme de pujada.

M’adelanten fins a 5 o 6 corredors que apreten ben fort a la pujada, jo segueixo amb la meva estratègia de mantenir un ritme lent però segur per tal d’apretar a partir del km 30 on ja tot és baixada. Aquesta idea la vaig agafar l’any passat en aquesta mateixa cursa quan coincidint amb la Núria Picas fent tota l’ascensió, a la baixada s’ens va berenar a tots. Val a dir que l'any passat la meteo va ser extrema, amb tempesta  i molta neu.

Un cop assolim cota 2.000m el paisatge és espectacular, menys carregat de neu que l’any anterior, però sorprenentment tècnic i fresquet. En aquest tram coincideixo amb “El abuelo” que apreta ben fort a la pujada.

A banda i banda de la carena, les muntanyes em transmeten l'energia que necessito i el contacte de cada pas amb la neu, el gel i l'aire em fan sentir viu, tot plegat em recorda el perquè de tot plegat, còrrer per ser feliç, correr per simple plaer de fer-ho envoltat de natura, del teu territori.

Un cop fets els Cims de 2.000m, entre ells la covil, Costa pubilla, l'emperadora i el Pedrapicada, ja gairebé tot és baixada i començo a incrementar el ritme però sense arribar al 100% per tal d’evitar rampes ja que no havia portat les sals i només disposava d’un gel.

En pocs minuts, afago al corredor que tenia al davant, em paro molt poc al control, agafo fuet, codony, fruita ect.. i segueixo baixant, tinc a la vista a més corredors. És un moment una mica complicat perquè m’estic pixant, decideixo esperar a pixar quan trobi una pujada per no perdre gaire temps.

Seguidament, agafo a dos corredors més i el mateix. Tot seguit coincideixo amb un altre corredor, un tal Raul, el segueixo però no el vull passar encara perquè va força ràpid. Passats uns Km, decideixo adelaltar-lo just en una baixada molt bèstia, mantinc la posició, però el ritme que portem es literalment estratosfèric, adelantem plegats a un altre corredor.

Arribem a un control, m’obligo a agafar poca cosa i arrancar ràpid, ell fa el mateix, així que seguim plegats fins al següent control, aquí decideixo parar-me una mica més i recuperar, ell marxa i ja no el veuré més.

Finalment, els últims km els faig en solitari i a un bon ritme, miro enrere i no bé ningú així que començo a afluixar el ritme, cal pensar en tota la temporada que ens queda.

Arribo a meta amb 5h:17min, en posició 16 de la general/ 10é de la meva categoria, a 2,88 minuts del Raul i també de l’Èric i deixanta l’Abuelo a més d’un minut.

Molt content per tornar a la competició, però encara no em sento còmode a les pujades, pel que caldrà seguir millorant de cara a la propera.

Una organització de 10 sobre 10, em vaig sentir molt mimat, els avituallaments perfectes.

Agrair el suport del meu equip, Training Trail Team/dxtrems i felicitar al Albert, Isma, Sergi, Lluís i sobretot a l'etern company L'Èric!!

Fins aviat amics.