Temps: 11h 27 minuts
Distància: 90KM
Desnivell: 4.500m+
Poss: 3 Gral.
Eren les 9 del matí i a Prades la boira envaïa el poble mentre els vilatans estaven a punt per gaudir de la jornada. Les campanes repicaven indicant l’inici d’un gran repte com és la Copa Catalana de Ultraresistència de la FEEC. La idea era competir per equips amb el Vilanoví Èric Ortiz, un repte que volíem assolir plegats per recordar vells temps.
La sortida, a diferencia de
l’any anterior es fa amb certa tranquil·litat mentre l’Èric i jo ens anem situant, la velocitat va pujant mentre, ell
xerra com si res de temes superflus. Arribant a l’Albarca, ens
col·loquem entre els 8 primers, el terreny és força correder així que aprofitem
per anar guanyant distància respecte dels perseguidors fins que ens quedem
sols. A la pujada cap a Siurana
em costa seguir-lo però no afluixem el ritme que portem que és d’escàndol! Un
cop a dalt, podem contemplar les grans parets i els precipicis que ens queden a
la dreta on la magestuositat de les llises parets es confon amb l’abisme.
La baixada cap al riu es fa
molt divertida, fins que arribem al punt on l’any passat molts ens varem perdre
durant 1 h. Aquest any no podia fallar res i així va ser! De pujada a
castillejos recupero l’alé i arribem a Vilaplana amb 4h i 15 minuts. Menjem
ràpid i obrim els bastons per afrontar la pujada cap a la Mussara. En aquest
tram el meu company va una mica tocat de la panxa així que afluixem una mica.
Un cop amunt podem veure
tota la costa i en aquest tram ens confirmen que s’ha retirat un corredor per
problemes i que anem 4 i 5e, però encara quedaria molt com per fer-se
il·lusions. A l’Albiol l’Albert es veu obligat a abandonar per lesió, una llàstima
ja que anava molt bé! Tot plegat fa que ens col·loquem 3 i quart! L’Èric i jo
anem fent les nostres quinieles. Uns km més tard ens enterem
que han desqüalificat a un corredor per no dur el material, així que ens
col·loquem 2 i 3, posició que del km 65 fins al 90 ja no s’alteraria.
A Mont Ral ens obliguen a
fer un control de Material molt exigent, els hi ensenyo el pantaló llarg,
paravents impermeable,polar, samarreta màniga llarga, buff, guants, frontal,
tapping, piles, manta tèrmica, movil i alguna coseta més que ara no recordo. En aquest punt, he de dir que cometo un error
de logística ja que em deixo menjar i perdo algun sobre de magnesi. Mentre
intento fer una petita mossegada a un entrepà sento: Daviiiiiiiiiiiid!!!!!! És
l’Èric que em reclama enfurismat per seguir el nostre camí, és hora de plegar
trastos empassar el bocata i seguir.
Entre Mont Ral i Capafonts
començo a patir rampes molt severes que m’obliguen a parar en sec, el mal és
tan gran que fa que em sigui impossible aixecar les cames més de 10 cm del terra.
Pateixo i xisclo del dolor. No puc saltrar els arbres caiguts. Intento
recuperar-me i segueixo, l’Èric es veu frenat així que al cap d’uns km decidim
separar-nos per no perdre la 2º plaça de la General ja que jo segurament la
perdria.
Un cop sol, em concentro en
cada pas, intento evitar grans moviments i limito l’energia a donar petits
passos, de tant en tant pateixo la paralització del cos, el que m’obliga a
parar-me en sec, se que m’atarantaran, inclús penso en retirar-me.
La baixada a Capafonts em
dona forces, poc a poc em vaig recuperant i mantinc un ritme lent, a les
pujades se que ningú correrà així que relax, en les rectes intento trotar tot
el que puc. Segurament el ritme que portava amb l’Èric em va donar un marge de
30 minuts respecte la resta de perseguidors, que van escurçant la diferència
poc a poc però aguanto bé la pressió.
Quan cau la nit, em poso el
frontal i ho veig tot una mica més clar, estic tranquil i se que arribaré, d’alguna
forma la nit em fa pensar en altres coses i m’oblido de les rampes, tot d’una
estic ja a 3km de meta, la cosa pinta bé i no tinc cap llum al darrera pel que
em relaxo i m’ho començo a creure!!!
Entro a meta 3r a 20 minuts
de l’Èric i a 6 del 4t, val a dir que només li treia 3 minuts al 4t però als
últims km vaig fer la última apretada.
Agrair el suport de la dona
que sense ella no hagués pogut acabar sense cap dubte, als pares del Miquel per
l’entrepà de pernil, al Miquel i al Jose els felicito per fer primers per
equips, a l’Èric també pel nivell que està demostrant aquest any, al Chema, el
David, el Sergio, al Nergal Maquina pels progressos, al Albert Viñau per la
seva dedicació i segur que em deixo a algú! Però en conjunt formem un bon grup
Ultrapenjats.
Fins la propera amics.
