-Distància: 100km amb 9.000m acumulat.
-Temps: 11h 28 minuts.
-Possició: 5e de la General Masculí
Les claus de la cursa: Orientació, Alimentació i
tranquilitat.
La Ultra Trail de Barcelona es una cursa de 100km amb 9.000m de desnivell
acumulat que comença a Begues i recorre
tot el Parc Natural del Garraf.
Són les 7:00 del matí, tret de sortida i enfilem els primers camins a un ritme més
aviat suau de 5min/km, de primeres em sobta una mica estar corrent amb grans atletes al
davant i també al darrera, em col·loco a pocs metres del primer corredor però
no el passo perquè vull guardar forces pel final. Els primers 5km els fem en 25
minuts i cap de nosaltres ens parem a veure al primer control. A partir del km
10 em començo a distanciar del cap de la cursa agafant el meu particular ritme
sense forçar el cos. De sobte en David em reconeix de la Volcano! Però ell té una marxa més posada i no m’el tornaria a trobar fins al km 76.
Pel Km 24 adelanto a un corredor en mig d'una riera plena de pedres i es aquí on apareix per
darrera l’Emma Roca que ens adelanta per seguir més ràpida. En aquest moment
vaig 13e i una mica ralladot pels trams correderos que no et deixen respirar i on m'atrapa un corredor, a
cada pas resava per trobar una pujada per poder descansar però res de res. S’em
fan durs i avorrits els km per camins amples.
Al Km 33 arribem a la Platja del Garraf, on em paro escassos 2 minuts per
beure i menjar una mica. El company del davant es va perdent vegada darrera l’altra,
va més ràpid que jo però amb el meu GPS no em perdo, guanyo temps i estalvio
energies. Cap al km 46 arribem a l’ermita de la Trinitat on l’organització va
fer els minuts màgics ( on la cursa queda neutralitzada per tres minuts i en
teoria has de mirar el mar en una terrassa chill out i descansar. De primeres
intento menjar una mica, però sento ganes de potar així que em repenjo en una
paret uns minuts per respirar, vec cocacola i torno a menjar. La noia em diu
que ja han passat els 3 minuts, però jo a lo meu, intento menjar tot el
possible i recuperar forces sense importar-me el temps que perdo.
Un cop omplert el dipòsit de gasoil segueixo per un sender molt maco fins
al km 50 on m’esperava l’exèrcit amb un camió cisterna i Gatorade! Em remullo
el cap omplo dipòsits i segueixo corrent fins que em trobo amb en Terry Conway
( un corredor britànic que es veu q es molt famós i un crak), li dic en anglès
si està ok i em diu que va tocat, li ofereixo aquarius però diu que ja en té.
Més tard em trobo amb els corredors de la marató i de la cursa de 70!
En el Pk 55 a 6 i algo, em trobo un merder, uns voluntaris rondinant i
menjo uns fruits secs que diuen picant que em van deixar 30 minuts una mica ko. En aquest control no em paro gaire perqué hi han 2 corredors de la ultra i tenia el següent control a pocs km així que els passo.
A un km del control de Begues, em trobo a l’Arnau Julià ( del l’equip Buff
pro team) , parlem una estona, em diu que va tocat, l’animo una mica i continuo
el meu ritme fins a trobar-me amb la Ruth, que em guia fins al avituallament
del poble, em fa l’assistència reglamentaria amb els batuts del mercadona, em
menjo una mica de pasta, un entrepà, molta aigua ( l’aquarius ja comença a
fer-se pesat) i cocacola per reactivar-me. agafo un parell de bocatas i un plàtan ja que el següen control es a 16km!! Oaaau!!! En total em paro 8 o 10 minuts. Un
cop carregades les piles encaro els últims 30 km ( un bucle que passa per
torrelles i amb molts desnivells tècnics, sens dubte la part més dura de la
ultra, reservada pel final però més entretinguda que els primers aborrits 46km.
Ja només quedaven 30 km, la feina estava feta i era qüestió de no cagarla, gaudir de les ascensions i tenir precaució a les baixades. Al km 74 veig a uns voluntaris que encara estaven marcant el camí, per sort encara trobo algunes marques fetes amb la pintura ecològica. Ak Km 76 veig un altre camió de l’exèrcit, on em mullo el cap i vec aigua. El Sargento em diu que el de davant va una mica tocat i que segur que l’atrapo! Això em dona forces per tirar! Fins que al km 78 em trobo a... David!!! Una sorpresa! Al tram del bosc cremat ( aquell que es fa tant pesat i perillós)! Encarem el cim plegats i fem una pila de km junts! La veritat es que ens anàvem motivant i fèiem 3..,2..,1.. au a seguir corrent,en els trams de pujadeta ens miràvem i directament les fèiem caminant sota la sufocant calor.
Ja només quedaven 30 km, la feina estava feta i era qüestió de no cagarla, gaudir de les ascensions i tenir precaució a les baixades. Al km 74 veig a uns voluntaris que encara estaven marcant el camí, per sort encara trobo algunes marques fetes amb la pintura ecològica. Ak Km 76 veig un altre camió de l’exèrcit, on em mullo el cap i vec aigua. El Sargento em diu que el de davant va una mica tocat i que segur que l’atrapo! Això em dona forces per tirar! Fins que al km 78 em trobo a... David!!! Una sorpresa! Al tram del bosc cremat ( aquell que es fa tant pesat i perillós)! Encarem el cim plegats i fem una pila de km junts! La veritat es que ens anàvem motivant i fèiem 3..,2..,1.. au a seguir corrent,en els trams de pujadeta ens miràvem i directament les fèiem caminant sota la sufocant calor.
 |
| Arnau Julià & David Neila post Ultra |
Al Pk 83 arribem a Torrelles on ens esperaven les dones per animar-nos una
mica ( aquí no parem gaire) a les hores passats uns km, pel 87 intento
separar-me del David, però m’enganxa sempre. Aquí canvio d'estratègia i començo a
separar-me i a córrer una mica per les pujades quan no em veu ja que pensava q ell no les faria
totes corrent, amb això guanyo uns minuts de marge per entrar a l’últim
avituallament en solitari i a 28 minuts del Francès! En aquest punt començo a
trepar per grans roques a un ritme elevat i molt motivat al veure que encara
tenia energies de sobres, mig litro d'aigua al bidó i menjar de sobres i entro a meta en 11h i 28 minuts!!
Molt content d’haver fet una bona feina, de la gestió de l’alimentació i d’anar
amb molta calma de menos a més! Aquesta era la idea i ho hem aconseguit! Anar tranquil en aquestes curses es important ja que pot passar de tot, conservar molt, intentar no torçar-se el peu a les pedreres i parar-se a menjar. M’emporto d’aquesta cursa un primer contacte
amb corredors d’elit i amb la idea que els corredors populars podem si així
ho sentim plantar cara i enredar una mica la troca.
Pel que fa a la organització, he de dir que molt content, senyalitzaciómolt correcte! Aquesta pintura ecològica va de perles i s’eviten boicots! La Bossa
del Corredor espectacular, el tracte en els avituallaments molt correcte! El
que vaig trobar a faltar va ser a la línea de meta algú de la organització,
però també em va donar igual perquè ja hi era la Ruth per rebrem a la Meta de
forma èpica!!!!!
Les Saucony van anar molt bé! Una mica toves però correderes i adherents a
les baixades tècniques.
Finalment a les 22:00 es va fer l’entrega de trofeus on vaig rebre la
medalla per quedar 5e classificat de la General Masculina, la qual cosa em va
fer molta il·lusió al compartir espai amb el campió d’espanya d’ultres en Remi,
en Pau ( guanyador de l’equip Buff), Juan José Oliva, amb en David ( company de fatigues fet en
cursa) i en Josep Cebrià ( ens veurem les cares aviat a Emmona).
 |
| David Neila Pérez |
 |
| David Neila Pérez |
 |
| de tant apretar les dents a la cursa! |
Les setmanes prèvies a Cursa:
Vaig passar una setmana a un poblet de Castilla i León situat a 1.100m d’altitud
on vaig menjar xorissos, tossino i molta carn, vaig fer una pujadeta als Urbión
(2.200), una de 13km, un altre de 23 i una final de 13 amb pluja i fred). La
setmana següent per Collserola tirades de 20km, estiraments dimecres i dijous
20km.
Moltes gràcies a la Ruth pel suport i les assistències i als amics i coneguts que m'han animat i seguit aquets dies!
