El passat
diumenge va tenir lloc la primera marató de la Serralada Marina, una prova de
42km amb 2.000m positius caracteritzat per ser un circuit molt trenca cames amb
trams de sorra fina que t’impedeix traçar amb velocitat les corbes.
La sortida desde
Premià de Dalt es una mica estranya, em sento cansat i amb poques energies. Em
col·loco entre els 3 primers però veig que van a un ritme massa fort com per
aguantar tota la cursa així que baixo les pulsacions per relaxar-me una mica.
El matí va caient i la temperatura pujant, fa un sol radiant i estem empapats
de suor. La calor es insuportable i decideixo seguir baixant el ritme. Pel km
10 m’adelanten fins a 4 corredors, més endavant també m’adelanten 3 més.
Definitivament no
va ser el meu dia, estava entre una sensació de cansament físic però també de
falta de motivació, segurament pel terreny al no ser alta muntanya i també per
ser una competició que no tocava. Durant molts trams m’avorreixo corrents, no
estic agust. Al avituallament del Km 20, només trobo bollería industrial i
aigua ( un error greu de la organització). Segueixo corrent i suportant com puc
el calor i el ritme . Al km 28 he d’augmentar les dosis de sals i gels que
portava de reserva.
Al control del km 30 on trobo un avituallament en condicions, aprofito per
menjar i guardar-me un plàtan. Allà em diuen que només puc veure mitja ampolla
d’aigua, però me’ls quedo mirant i em prenc no mitja, ni tan sols una, sinó 2 ampolles
petites. ( la realitat supera la ficció). Passat aquest control, ens trobem amb
una pendent molt forta on he de fer servir les mans per progressar. A dalt de
tot adelanto a un altre corredor que es veu molt tocat per la forta calor. A
partir d’aquí ja res m’aturarà fins al final i seguiré escalant llocs a la
classificació. Pel km 38 em trobo amb el 4rt classificat que porta perdut 4 minuts,
es veu que els propis organitzadors van treure les cintes perquè es pensaven
que ja havia passat tothom, per sort com ja em conec aquets problemes, vaig
treure el gps i vaig orientar el camí al nostre amic i de forma inseparable
varem fer els darrers km petant la xerrada per evitar l’avorriment, podía haver-lo
adelantat al tram final si, però era arriscar-me a quedar-me tieso per les
rampes que ja feia rato que eren presents i no em quedaven sals.
Finalment entro a
meta en 4h 45 minuts, en 5 lloc de la
General, 3 de la meva categoria (que per cert no tenia podi).
Amb aquesta cursa,
M’acomiado de la temporada competitiva i passo la Alpinística de Ple. De cara a
la temporada vinent sonen veus com la hivernal de Beret, Campdevànol, Sant
Sadurní, UTMCD, UTBCN, RONDA,
VILALLER,RIALP...